Sento que vull marxar. Sense maletes ni destí. Només amb la guitarra per poder cantar i tocar quan vulgui. Ser feliç amb les poques coses que m'emplenen. Però marxar no serviria de res. Sense tu no tinc la felicitat completa. Quin preu he de pagar per la meva llibertat? Llibertat o felicitat? Difícil elecció...
Vull la teva amistat, el teu amor, la teva estimació. Vull que tinguem un amor lliure sense entrebancs ni cadenes que el lliguin. Et vull a tu. He de dir alguna cosa més?
-Hi ha moments els quals casi pots tocar els teus somnis amb les mans...
Jo crec que quan et sents lliure, et sents feliç! jajaja
ResponderEliminarA vegades sembles coses que no son...
ResponderEliminar