Ara mateix tens por. Por a que arribi l'estiu. No perquè no t'agradi, sinó perquè el deixaràs de veure. Por perquè poc a poc t'oblidaràs d'ell, ja no estaràs del tot enamorada. Una por com la que té un amor d'estiu a que torni l'hivern. Però has de decidir. Decidir si seguir endevant i lluitar o deixar que la tristesa t'empleni.
L'estiu. Una època de bon temps, la qual vas a la piscina, la platja, quedes amb les amigues... Però durant l'estiu també plou. La pluja, que refresca l'ambient i neteja els carrers. Una metàfora bonica per poder dir que la pluja interior es necessària. Una pluja interior en forma de llàgrimes que neteja el cor de males sensacions i emocions.
-Sóc una jugadora, és veritat... Però he canviat el joc per tu...
Sempre penso que a l'estiu el trobaré a faltar i llavors el destí decideix fer un canvi en el meu cor i durant aquell temps deixo de sentir...serà que vol lo bo per a mi, no ho sé. però només dic que l'estiu em fa feliç, i simplement per ser estiu.
ResponderEliminari no et preocupis pel que pugui passar a l'estiu, el trobaràs a faltar segurament però no veure'l també implica anar-te poc a poc enrecordan-te menys del que senties quan el veies...o a mi per lo menys em passa jaja
El problema que jo no el vull deixar d'estimar i despres al tornar-lo a veure tornar-me a enamorar...
ResponderEliminar