No necessito cap raó per estimar-te, cap raó per dir-te que has robat el meu somriure, el meu cor, la meva raó de ser... I com ho has aconseguit? Només siguent tu mateix. I per això desitjo que això no s'acabi mai, què aquests sentiments no s'agotin, què no senti por a l'estiu...
Una cançó que em descriu no et puc dir, perquè la única cançó que em descriu encara no s'ha acabat d'escriure. No té música. No té lletra. Només té una protagonista amb un camí per recórrer... Com l'ocell que vola cada hivern als llocs càlids. I ara, l'únic que té la protagonista és un somriure causat per tu.
-Estimar és el paradís on tothom vol entrar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario