Un homenatge per aquella persona especial. Aquella persona que amb només una mirada et fa deixar de respirar. Aquella persona que amb només un: HOLA! fa que el teu cor vagi a 100000000 km/s. Aquella persona que t'hipnotitza amb un somriure. Aquella persona indescribtible.
I avui t'he tornat a veure. I m'he hipnotitzat amb el teu somriure, el meu cor ha bategat descontorladament amb la teva salutació i he deixat de respirar en veure els teus ulls. Aquells ulls tan màgics. I no vull què siguis només un somni. Vull que siguis real. Per poder dir-te algún dia: T'ESTIMO.
-Coneixren's va ser cosa del destí. Fer-nos amics va ser cosa de sort. Però... Enamorar-me de tu estava fora del meu control.
Definitivament, estàs enamoradíssima. I a l'hora crec que l'amor cada vegada et torna més cega...però millor. Perquè veure les coses dolentes quan pots veure només les bones?
ResponderEliminarJa saps, a lluitar, a seguir endavant, a disfrutar dels petits bocins que et deixi de la seva amistat...aprofitar moments, a gaudir situacions...a recordar cada paraula seva, cada somriure, cada inspiració, suspir, veu, cant, contacte, mirada..