jueves, 11 de abril de 2013

Lose myself in time, just thinking of your face...

Lose myself in time, just thinking of your face...

Què passa si durant un temps deixes de veure aquella persona? Si penses que te'n vas oblidant lentament? Si penses que ja no l'estimes tant? Si tot i que "t'hagis oblidat" sempre pensis en ell? Què passa si quan la tornes a veure se't obliden tots aquests pensaments d'oblit i et tornes a enamorar bojament?

Quan el cor et torna a bategar descontroladament només perquè el veus somriure. Un somriure que vulguis o no, per tu és el més bonic i especial de tots. Quan la respiració s'agita perquè el mires als ulls i veus aquella brillantor màgica que et fa hipnotitzar. Quan deixes d'estar perdut perquè les seves paraules, per insignificants que als altres els hi puguin semblar a tu et guien.


-No tinguis por de somiar a lo gran!

No hay comentarios:

Publicar un comentario