He tingut una mala nit. Bastant dolenta, la veritat. Una nit d'aquelles que estàs donant voltes al llit pensant i de cop et poses a plorar. Plores molta estona i no fas res per frenar-ho. Plores perquè ho necessites i és una manera de trobar alleujament, de treure't les males sensacions de dins. Plores perquè portes aguantant tant temps que no pots més. Petes i la cosa acaba malament. Solitud i llàgrimes. Necessàries llàgrimes de dolor.
No és que la meva vida sigui una completa merda, però podria ser millor (com per tothom suposo). Tot i que evidentment, les coses no són sempre ni tan bones ni tan dolentes. És més, sempre hi ha alguna cosa que em fa somriure, i això, això es fa agrair. Però aquesta nit ha sigut terrible. Sentia el cor bategar incansable com intentant sortir de mi per no patir més. Tot i que el dolor hi era. El dolor era palpable al meu interior. I m'he adormit amb una llàgrima caient de la galta desitjant que demà sigui un dia millor.
-Cada vez que sientas que la tristeza te persigue, déjala entrar a tu vida, que con ella aprenderás a ser fuerte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario