Últimament em sento molt frustrada. No m'emplena cap cançó de les que escolto, i això fa que em senti malament. Sé perquè em passa. Perquè no vull escoltar les cançons que em recorden a ell. Ja fa temps tot va quedar en el punt mort en el que havia d'acceptar que oblidar-me era el millor. Però perquè penso en ell? No ho entenc. He estat bé fins ara i tot s'està anat a la merda per culpa seva. Sí. Culpa seva.
Ara mateix sento que em falta alguna cosa. Tot va bé. M'he adaptat perfectament al canvi d'ESO a Batxillerat, estic bé al nou institut, vaig bé amb les notes, estic bé amb les amigues (tot i que trobo a faltar alguna gent), etc. Però noto que em falta alguna cosa. Per què? No ho sé. Però vull deixar de sentir-me així sense haver de capficar'm-hi gaire.
-Qué dificil es olvidar a alguien con quien lo olvidabas todo...
No hay comentarios:
Publicar un comentario