Quan estas en un moment de la teva vida en que res tens per segur, i els teus mateixos sentiments et confonen, pots arribar a pensar que estimes a persones que havien estat dins la teva vida quan en realitat són els records mateixos els que tornen i et provoquen aquella petita felicitat, que et pot fer dubtar. És com una adrenalina momentània, una eufòria dins teu. Com quan estas baixant per una muntanya russa. I quan acaba te'n adones que nomès han sigut uns instants.
Pero llavors arriba algú diferent, algú que et trenca els esquemes, que fa que diguis: 'Ell no és el meu prototip'. Però t'acaba atraient d'alguna manera diferent. No per el seu físic, no per com és, sinó d'una manera sense explicació llògica. Tot i que l'amor no té res de llògic.
-El amor es una condición en la que la felicidad de otra persona es condición imprescindible para su propia felicidad.
No hay comentarios:
Publicar un comentario