Si pugués recordar el teu somriure...

Si pugués recordar el teu somriure...

I si t'il·lusiones amb una persona que no et convè? Be, deixant de banda que normalment passa això, els sentiments i emocions que et provoca aquesta situació són com una mica desconcertants. A vegades sents que el necessites a un nivell emocional molt alt. Necessites que et parli, que et miri, que et somrigui o simplement que t'escolti. Depens d'una manera una mica tòxica de l'altre persona. I a vegades necessites no veure'l ni saber d'ell per intentar oblidar-te d'ell. 

Potser aquella persona no és l'adequada per tu, no et convé, perquè segurament acabaràs patint a un nivell massa dur. Però no hi ha dolor emocional que no es pugui suportar. Desfoga't, deixa que les teves emocions flueixin. Perquè encara que aquesta persona no sigui per a tu, és aquella qui et dona un minim de felicitat.

-Los otros no compiten contra ti...

And now I'm feeling stupid, coming back to you

And now I'm feeling stupid, coming back to you

Quan estas en un moment de la teva vida en que res tens per segur, i els teus mateixos sentiments et confonen, pots arribar a pensar que estimes a persones que havien estat dins la teva vida quan en realitat són els records mateixos els que tornen i et provoquen aquella petita felicitat, que et pot fer dubtar. És com una adrenalina momentània, una eufòria dins teu. Com quan estas baixant per una muntanya russa. I quan acaba te'n adones que nomès han sigut uns instants.

Pero llavors arriba algú diferent, algú que et trenca els esquemes, que fa que diguis: 'Ell no és el meu prototip'. Però t'acaba atraient d'alguna manera diferent. No per el seu físic, no per com és, sinó d'una manera sense explicació llògica. Tot i que l'amor no té res de llògic.

-El amor es una condición en la que la felicidad de otra persona es condición imprescindible para su propia felicidad.