Olor a pluja que m'invadeix, llàgrimes que recorren la meva cara, sentiments que surten, emocions que s'exterioritzen, confusions que s'apoderen de mi... Gent amb qui t'enfades que t'envolta, amigues i amics de veritat que estan allà, persones que et treuen un somriure, persones a qui li has de treure un somriure, i tot i això, la persona que estimes segueix sense adonar-se de res...
I és que en el fons tot són actituds que de cop et fan replantejar tot el que t'ha passat fins ara, actituds que et decepcionen, actituds que t'emocionen, fets que t'ilusionen, paraules que et reconforten i pensaments que et confonen. Tot està alla en una batalla per fer-te petar el cap.
I després de les situacions que no t'esperes l'únic que vols és no tornar-lo a veure en un temps per poder-te oblidar d'ell. Sents que tot el que has sentit, fet o pensat no ha valgut la pena. Tens el cor trencat, magullat, destrossat... Però saps que ho pots superar. Només et vols tornar a ilusionar, ilusionar amb algú que et pugui tornar a completar i fer-te sentir viva un altre cop.
-Per tu seré una superdona...
No hay comentarios:
Publicar un comentario