Our song on the radio, but it don't sound the same

Our song on the radio, but it don't sound the same

No tristesa, sinó felicitat. Aquella emoció al descobrir que aquella persona sent el mateix. Aquella felicitat intensa, aquelles papallones... que dic papallones? BÚFALS! Búfals a l'estomac. Aquella tremolor dels nervis. Ja està confesat. Ja han passat els minuts on nomes sents els teus batecs del cor, on esperes la resposta de aquella persona especial...

I ara ja està... Tot queda en mans del destí, en mans dels camins que us ajunten. Nervis, emocions, sentiments, pensaments... Tot conseqüència d'una simple pregunta.

-Estic enamorada de tu i d'aquelles coses petites...

Just give me a reason...

Just give me a reason...

No necessito cap raó per estimar-te, cap raó per dir-te que has robat el meu somriure, el meu cor, la meva raó de ser... I com ho has aconseguit? Només siguent tu mateix. I per això desitjo que això no s'acabi mai, què aquests sentiments no s'agotin, què no senti por a l'estiu... 

Una cançó que em descriu no et puc dir, perquè la única cançó que em descriu encara no s'ha acabat d'escriure. No té música. No té lletra. Només té una protagonista amb un camí per recórrer... Com l'ocell que vola cada hivern als llocs càlids. I ara, l'únic que té la protagonista és un somriure causat per tu.

-Estimar és el paradís on tothom vol entrar...