Tinc aquella sensació de quan les coses porten molt de temps estancades i tu pots fer que deixin de estar-ho però segueixes igual. I vols que les coses canviin, però no fas res perquè ho facin. També sento com unes ganes immenses de que arribi l'estiu perquè sé que aquest estiu serà l'estiu decisiu, el que ho canviarà tot. Però... tampoc vull que arribi. Tinc aquella sensació del "forever young" que tothom ha tingut algún cop. Aquella sensació de voler que passi el temps però que es quedi estancat sempre a l'estiu, potser viure els mateixos dies molts cops...
Potser estancar-me no és bo. Potser estancar-me em fa patir. Veure que res millora i que tot sembla superior a les teves espectatives és dur. Veure que tothom aconsegueix el que vol i tu no és la pitjor sensació del món. Bàsicament perquè l'enveja és un sentiment molt dolent.
-Tus labios sonrien pero tus ojos lloran. Cada día. Cada noche.
