Persones oblidades, persones superades, persones que et provoquen aquell pessigolleix interior que no et deixa ni un sol moment de tranquilitat. La necessitat de que uns nous sentiments apareguin i es filtrin lentament al teu cor. El desig de una felicitat una mica constant i duradera.
Però diuen que la felicitat ens la fem nosaltres, fent el que volem, el que desitgem, el que sentim i sense importar-nos el que ens han de dir. I la música és el meu tub d'escapament, aquella valvula que em permet expressar-me tal com em sento només amb una guitarra i quatre acords. La meva veu s'obre i es fa gran a mesura que les notes es filtren del cor i surten a l'exterior representant, aixì, els meus sentiments.
-Me critican por lo que digo, pero si supieran lo que pienso...
