martes, 24 de septiembre de 2013

Un sol moment de tranquilitat...

Un sol moment de tranquilitat...


Només falta un quart d'hora per les 9... Avui som 12 de maig del 2013...


Estic aquí mirant per la finestra, deixant que el aire fresc em toqui... És sorprenent com encara hi ha sol a aquestes hores però en part m'alegra... Ara no sé per que però tinc molt mal de cap... Dubto que sigui per el alcohol d’abans ... Crec que deu ser per el ambient tan carregat de la meva habitació... Mentre deixo que es ventili la habitació amb les finestres obertes de bat a bat, no deixo de poder pensar en moltes coses... És com si ara mateix no em pugues concentrar en una sola cosa... En part és bo... Però per una altra es desconcertant ja que no sé ni com son les meves emocions, ni com estic realment... La calor augmenta dia a dia i el dies cada cop es fan mes llargs... Porto dies sense anar a dormir a l’hora que em tocaria i encara així estic molt bé... Però d'una cosa estic segur... Tinc ganes que arribi ja el estiu perquè és en el moment que et pots relaxar i fer el que realment desitges sense aquella por de que n’estàs deixant una altra de banda per fer el que vols... Mentre miro per la finestra de sobte es senten dos petards que em recorden a Sant Joan, que es quan ja comença la llibertat de l’estiu aquest dia en el que una gran història comença però una altra acaba... És una nit màgica perquè passi el que passi et sens diferent. Una part de tu té ganes d’esclatar com molts petards i sortir de festa, no pensar sinó actuar... Però per això encara falten uns quants dies... Uns dies on saps que falta poc i comences a tenir una sensació d'estiu... Aquests dies en els quals comences a pensar en tot el que faràs i el que ja per fi no hauràs de fer i ara si... Es un moment ple de emocions que es contradiuen i no et deixen parar quiet... Tens nervis, tens ganes de sortir i córrer fins no poder més però t’has d’esperar i és un moment que a molts no els hi agrada, a altres ni els hi importa i altres com jo que si els hi agrada. Encara així és un dels moments en els que saps que falta molt poc i d'aquí poc arribarà el que és bo. Mentres, jo continu mirant per la finestra escoltant els ocells i pensant en el que m’espera en un mes i mig. Perquè ja falta poc però això se’m farà llarg.

FIRMAT: T...

miércoles, 4 de septiembre de 2013

Reality ruined my life...

Reality ruined my life...

L'estiu acaba. I ara tot es quedarà en melancòlics records dels moments de felicitat completa en aquells dies de sol i calor. Els moments amb les persones que t'han envoltat, les que t'has trobat. I passarà la tardor, l'hivern i la primavera i aquells records d'estiu seran presents fins que arribi el següent estiu.

I és complicat tornar a la rutina de l'institut perquè és devastadorament agotadora. Examens, deures, treballs, professors... I sobretot, el no poder tenir els dies lliures per fer el que vols i disfrutar amb les amigues i els amics, anar de festa i disfrutar. L'estiu acaba...


-Riure, per viure...